La petita Xia

                                    

                                              
Aquella tarda, entrenaven al centre.
                          
Buò, estàs distreta.- li deia el mestre Wang, a la Marina- estira més la columna, més recte.
                          
Era cert, ella no estava fent l'escalfament bé, perquè estava enfadada. El mestre, sovint la ignorava. La feia lluitar amb companys molt més forts i corpulents que ella. 
                          
Així, que potser per aquesta raó, quan va arribar l'hora de les lluites, la va posar amb una companya més petita d'edat i menuda de cos. Aquella noia, no feia massa temps que hi anava a les classes.
                          
La Marina, la va mirar amb menyspreu. 
                          
"Buff, quin avorriment!, -va pensar-, la guanyaré al primer cop".
                          
No obstant, la companya, semblava estar la mar de contenta, d'estar de companya de la Marina. 
                          
Van començar amb cops de puny als braços. La Marina, lluitava amb desgana. La seva rival era massa fàcil. Dèbil.
                          
El mestre Wang, no tenia ni el detall de mirar-la. Com havia de valorar-la, si no li feia ni cas? A més a més, li havia posat la novella de torn, amb qui ningú volia tenir de companya. La Marina, no feia més que mirar al mestre, però ell estava corregint els altres companys, fins i tot a la Laura, la companya escanyolida. En canvi, la Laura, estava concentrada en els braços i cames de la Marina, i anava sortejant els cops per tal de no rebre'n cap de fort. I encara tenia temps d'escoltar al mestre. 
                          
Buò, com el mestre Wang, anomenava a la Marina, cada cop estava més enutjada. I va començar a donar cops amb molta força i violència a la petita Laura. La cara, la tenia desencaixada de la ràbia que sentia en el seu interior, davant de la invisibilitat que semblava tenir cap al mestre. 
                          
Va donar un fort cop de peu a la cuixa de la Laura i la va fer doblegar de dolor al terra. La mirada de la companya va ser de disgust davant la reacció de Buò.
                          
A punt de caure-li una llàgrima que va voler brollar cap enfora dels seus ulls, se la va empassar i es va posar en peus, tot i la cama coixa i adolorida. 
                          
Seriosa, va anar defensant-se dels cops que amb mala llet li propinava Buò. 
                          
Quan va passar pel costat d'elles el mestre, i un cop més a la Marina no la va ni mirar, Buò, va seguir amb la mirada al mestre i en aquesta distracció, la Laura va donar un cop de peu al turmell fent-la caure instantàniament. Es va posar a sobre de la Marina, i la va retenir uns segons guanyant, la dèbil i escanyolida Laura, la lluita. 
                          
Buò, va quedar astorada del què acabava de passar i no va ni reaccionar del què acabava de passar. El mestre es va acostar i va felicitar a la petita Laura, davant els aplaudiments de la resta de companys que acabaven de presenciar aquella victòria.
                          
T'anomenaré Xia, que en xinés significa resplendor de la posta del sol o l'alba.
                          
Xia, va reverenciar al mestre Wang en senyal d'agraïment.
                          
Es va dirigir cap a Buò i li va dir:
                          
Has de tractar a la teva competidora, tant si és menor o més dèbil que tu, de la mateixa forma, com ho faries si el teu competidor, fos molt més fort que tu. Si subestimes al teu competidor o no el veus com una amenaça, ja has perdut la batalla!